OBJECTIU: Comprovar de forma experimental l’existència de
la tensió superficial de l’aigua i com afecten alguns factors a la mateixa.
INTRODUCCIÓ:
A primera vista
la tensió superficial és com una prima membrana, però a nivell microscòpic
aquesta es dóna per una interacció de forces entre les molècules dins del
líquid. És la quantitat d'energia que necessita un líquid per disminuir la seva
superfície per unitat d'àrea.
Esquema explicau sobre les forces que uneixen les molècules d'aigua.
A. CORRE, PEBRE CORRE. Data de realització: 30/10/2012
·
Material:
-Cristal·litzador o plat fondo ple d’aigua.
-Pebre
-Detergent
·
Procediments:
1)
Omplir
un cristal·litzador d’aigua i afegir una fina capa de pebre de tal forma que es
quede en la superficie. A continuació, posar el dit i veure el que passa.
2)
Amb
unes gotes de detergent al dit, posar-lo dins del cristal·litzador i observar
com reacciona la capa de pebre enfront el sabó.
·
Resultats:
En el primer cas el que veiem és que al posar el dit en contacte amb l’aigua i la capa de pebre, aquesta capa torna a la seua posició espontàneament. No resulta afectada
Al posar unes gotes de detergent en el dit i tocar la capa de pebre, el que es pot observar és com la capa de pebre va separant-se. Açò és degut a que quan entra en contacte el detergent amb la pebre, es trenca la tensió superficial.
·
Conclusions:
La tensió superficial es deu a
les forces que realitzen les molècules d’aigua entre elles i produeixen que la
superfície de l’aigua es comporte com si fos una pel·lícula elàstica. A
l’introduir el dit amb detergent s’alteren les unions de les molècules
provocant la ruptura d’aquesta tensió. Per això al posar el dit sense detergent
l’estructura de la pebre no canvia ja
que les molècules d’H2o romanen en el seu estat normal mentre que
quan el detergent entra en contacte les molècules d’aigua trenquen els seus
enllaços i se separen.
B.
FORATS EN ELS POLS DE TALC
Data de realització 30/10/2012
·
Material:
-Pols de talc
-Aigua
-Un cristal·litzador
-Detergent
·
Procediments:
1)
Posar
aigua en un cristal·litzador i afegir una fina capa de pols de talc (ha de ser
una capa no molt grossa ja que si no no es farien els forats que volem
aconseguir). Veure el que passa quan
posem un dit.
2)
Ficar
en la punta del dit unes gotes de detergent i introduir el dit.
·
Resultats:
En el primer cas el que observem és que la
capa de pols de talc no canvia, es manté de la mateixa manera que al principi,
per tant, la tensió superficial no ha resultat afectada.
Quan introduïm el dit amb detergent dins del cristal·litzador, el primer que veiem
és com en la capa de pols de talc es fan uns forats. Degut a la ruptura de la
tensió superficial.
(Resultats semblants a ‘’Corre, pebre corre ’’)
·
Conclusions:
La tensió superficial fa que les molècules
de l’aigua estiguen molt unides entre si. Si a un líquid li afegim un detergent
la tensió superficial disminueix. Aquesta disminució es manifesta quan intentem
introduir pols de talc en aquest líquid. Els pols de talc no podran travessar
la superfície de l'aigua, ja que la tensió de les molècules de la superfície ho
impedeixen. Si afegim detergent a
l'aigua, aquesta tensió disminueix i permet travessar la superficie de l'aigua
al pols de talc, per aixó al posar el
dit banyat del detergent observem els forats que es formen causats per la
ruptura de la tensió.
C.
EL METALL POT SURAR.
Data de realització 23/10/2012
·
Material:
-Cristal·litzador
-Clips
-Detergent
·
Procediments:
1)
Omplir
mig got de precipitats o cristal·litzador d’aigua. Deixar que s’estabilitze i
després, amb un clip obert, deixar un altre damunt de forma horitzontal, de tal
manera que el que està suportat el deixem surar sobre l’aigua i llevem el que
es troba obert.
2)
Afegir
una gota de detergent i observar el que passa.
·
Resultats:
En el primer cas, el clip sura
en la superfície de l’aigua però al afegir unes gotes de sabó el que es veu és com el clip baixa a la superfície del cristal·litzador.
·
Conclusions:
El clip es manté en la
superfície de l’aigua per la propietat de cohesió de l'aigua que té una gran
atracció entre les molècules de la seva superfície, creant tensió superficial.
La superfície del líquid es comporta com una pel · lícula capaç d'allargar i
alhora oferir certa resistència al intentar trencar; aquesta propietat
contribueix a què alguns objectes molt lleugers surin a la superfície de
l'aigua. Però al afegir el detergent, es trenca la cohesió de les molècules
d’aigua i fa que es trenque la tensió superficial
( Com que aquesta pràctica no
ens va ixir a la primera, la vam repetir el dia 30/10/2012)
D.
L’AIGUA NO ES CAU D’UNA MONEDA Data de
realització 6/11/2012
·
Material:
-Comptagotes
-Una moneda gran, de 2€
-Detergent
-Un recipient amb aigua
·
Procediments:
1)
Agafar
aigua del recipient amb un comptagotes.
Compta el nombre màxim de
gotes que vas poder posar fins que sobreïx de la moneda. (La quantitat de gotes
que es poden posar sobre una moneda depèn de diversos factors: primer i
principal depèn de la mida del comptagotes. També depèn de la neteja de la moneda.)En
total, unes 46 gotes.
Tornar a posar 46 gotes en la
moneda i veure com es forma la cúpula .
2)
Una
vegada formada la cúpula, aplicar una gota de detergent.
·
Resultats:
Apareix una cúpula en la
moneda al afegir gotes d’aigua però al posar el detergent aquesta cúpula
desapareix.
Es pot observar la cúpula d'aigua que es forma en la moneda
·
Conclusions:
La cúpula es forma degut a la
tensió superficial de l’aigua. El nombre de gotes que es poden afegir està
condicionat per la resistència d’aquesta tensió, ja que si hi ha poques gotes ,
es manté constant la cúpula però si hi ha moltes s’hi trenca.
Al posar el detergent es
produeix la separació de les molècules que es troben cohesionades formant la
cúpula, per això l’aigua es derrama.
E.
UN VAIXELL A SABÓ
Data de realització 6/11/2012
·
Material:
-Gibrell o cubeta ple d’aigua
-Un triangle de cartolina
-Detergent
·
Procediments:
1)
Retallar
un triangle en diferents cartolines de colors cada grup.
Grup 8: blau Grup 9: Verd Grup 10: Rosa
2)
Posar
els triangles en un racó del gibrell ple
d’aigua de forma que la punta dels triangles estiguen orientades cap al centre.
3)
Una
persona de cada grup es posa en el dit una gota de detergent i col·loca el dit
darrere de la base del triangle però sense tocar-lo. (S’han de posar els dits a
la vegada, per a poder observar qui és el guanyador).
·
Resultats:
Ha guanyat el grup 8 que
tenien el triangle de color blau.
·
Conclusions:
Els triangles es mantenen
estàtics sobre l’aigua ja que l’aigua es manté estable i això fa que els
triangles no es moguen, però a l’aplicar el dit banyat de detergent darrere de cada triangle desapareix eixa
estabilitat perquè la tensió superficial de l’aigua s’ha trencat i això fa que
es desplacen.
BIBLIOGRAFÍA:
