INTRODUCCIÓ: La
densitat de l'aigua líquida és molt estable i varia poc amb els canvis de
temperatura i pressió. A la pressió normal
de 101.325 Pa (1 atmosfera), l’aigua líquida té una densitat màxima 999,974 9
kg · m-3 als 3,983 035 ° C. En pujar la temperatura, disminueix la densitat
(per exemple, a 20 ° C té 998,206 7 kg · m-3 i a 40 ° C aconsegueix una
densitat de 992,215 kg · m-3) En conclusió, és la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. La seua fòrmula és la següent sent ρ la lletra rho de l'alfabet grec, que de vegades és abreviada com a d.
B-ENTRE DOS AIGÜES Data
de realització: 15/11/2012
- Objectiu: Determinar el perquè un ou no entra en contacte amb aigua saturada amb sal.
·
Material
-
Ou
-
Sal
comuna
-
Got
de precipitats o recipient de vidre
-
Blau
de metilè
·
Procediments
1)
Omplir
les ¾ parts d’aigua del recipient de vidre (en el nostre cas) i aboquem l’ou.
2)
Tornar
a omplir fins la meitat del recipient d’aigua de l’aixeta.
3)
Afegir
sal i remenar fins saturar l’aigua.
4)
Dissoldre
la sal fins que s’haja saturat tant que es quede en el fons del recipient.
5)
Omplir
la mitat d’un altre got de precipitats i posar unes gotes de blau de metilè per
a tenyir-lo i per a que així a l’hora de tirar l’ou es diferencien dues parts.
6)
Abocar l’aigua tenyida poc a poc per a que no
es mescle al recipient que conté l’aigua amb la sal.
·
Resultats
El primer que observem al saturar l’aigua amb la sal, és que augmenta el seu volum.
Quan aboquem l’ou en l’aigua sense saturar de sal, es queda en el fons del recipient,i el que observem és com augmenta el volum d’aigua.
Es pot observar com l'ou es queda en la part superior, degut a que la part inferior és més densa.
A l’afegir l’aigua amb el blau de metilè i abocar l’ou, veiem que es queda
en la part tenyida. La que es troba saturada de sal està en la part inferior.
·
Conclusions
Quan s’afegeix l’ou amb l’aigua normal, el que observem és que no es queda
dalt, sinó baix del pot, però al posar-ho amb l’aigua amb sal veiem com no
entra en contacte amb aquesta part, sinó que es queda en la part blava (aigua +
blau de metilé), degut a què l’aigua salada és més densa que l’aigua normal.
D.MOVENT MOLÈCULES Data
de realització: 20/11/2012
- Objectiu: Observar el comportament de les molècules a diferents temperatures de l’aigua.
·
Material
-Got de precipitats amb aigua calenta
-Got de precipitats amb aigua de l’aixeta (freda)
-Blau de metilè
-Colorants alimentaris de diferents colors (roig, blau i groc)
1)
Omplir
la meitat dels gots de precipitats amb aigua calenta en un, i aigua de l’aixeta
(freda) en un altre, posant el nom per a
diferenciar-les.
2)
Es
posa un parell de gotes de blau de metilè en els dos gots de precipitats alhora
per a observar l’efecte que hi és
present en l’aigua calenta i la freda.
3)
Repetir
el procés però aquesta vegada, en lloc de posar blau de metilè, afegir unes
gotes dels colorants alimentaris (roig, blau i groc) en els dos gots de
precipitats i observar el que hi ocorre.
·
Resultats
En l'aigua freda, el blau de metilé no es troba tan dissolt com en la calenta.
El que s’observa tant en el procés en el qual s’ha utilitzat el blau de
metilè com en el que s’han utilitzat els colorants, és que en l’aigua calenta,
els colorants es dissolen abans que en la freda.
En el cas dels diferents colorants alimentaris, es pot observar com en l’aigua calenta, al cap d’uns 5 minuts, els colorants es dissolen entre ells i es queda una mescla pràcticament homogènia, mentre que en l’aigua calenta, es pot diferenciar clarament els tres colors, ja que quasi no es mesclen.
En el cas dels diferents colorants alimentaris, es pot observar com en l’aigua calenta, al cap d’uns 5 minuts, els colorants es dissolen entre ells i es queda una mescla pràcticament homogènia, mentre que en l’aigua calenta, es pot diferenciar clarament els tres colors, ja que quasi no es mesclen.
·
Conclusions
En
l’aigua calenta, les molècules tenen més moviment, cosa que fa que el colorant
es mescle i es dissolga. Aixo és degut a que l’aigua calenta és menys densa que
la freda.
La raó per la
qual l'aigua calenta és menys densa que l'aigua freda és el propi calor. Quan
la calor s'introdueix en l'aigua, les molècules de l'aigua estan emocionades
per aquesta nova font d'energia. Elles comencen a moure més ràpid, així que
quan xoquen entre si, reboten més lluny. Aquest espai augmentat entre les
molècules en moviment ràpid disminueix la seva densitat. L'aigua freda, per
contra és molt més densa. Això és perquè sense calor (energia), les molècules
de l'aigua no tenen res per alimentar el moviment ràpid. Per tant les molècules
de l'aigua freda són més lentes així que quan xoquen entre si, no van rebotant
en direccions oposades s'assembla més a donar-se empentes unes a altres i anar
retrocedint a poc a poc.
A.COCA-COLES AMB DIFERENT DENSITAT Data
de realització: 20/11/2012
- Objectiu: Comparar les diferents densitats de la coca-cola (light i normal) a l’entrar en contacte amb l’aigua.
·
Material
-
2
Coca-coles: una light i un altra normal
-
2 Comptagotes:
un per a cadascuna de les coca-coles
-
Dos
gots de precipitats amb aigua
-
Dos
gots de precipitats més menuts amb les coca-coles
1)
Amb
els comptagotes, s’agafa la mateixa quantitat de coca-cola. Tenint en compte
que cada comptagotes porta una coca-cola diferent i què cada coca-cola serà
dipositada en un got de precipitats diferent.
2)
Abocar
les coca-coles en els gots de precipitats i observar què ocorre amb cadascuna
d’elles.
·
Resultats
Es pot observar com en el got de precipitats de la dreta,es troba la coca-cola normal en el fons, mentre que la light no tant.
El que observem, és que la coca-cola normal, que conté sucre, baixa més
ràpid al fons del got de precipitats i es mescla abans que la light.
·
Conclusions
El perquè la coca-cola light no es queda en la superficie contrastant amb normal, ja que aquesta baixa al fons del got de precipitats degut a què te sucre, la qual cosa fa que la densitat augmente i siga la coca-cola normal per tant, més densa que la light.
BIBLIOGRAFIA:
No hay comentarios:
Publicar un comentario