Data de
plantejament: 8/1/2013
Data de realització: 10/1/2013
·
Objectiu:
Buscar informació, elaborar un pla de
treball i realitzar una investigació per a identificar quina substància ha
sigut utilitzada per a endolcir tres begudes tenyides amb colorant groc. D’aquestes,
diferenciar entre sucre, mel i edulcorant artificial (o sacarina) mitjançant
tècniques d’investigació de glúcids utilitzades anteriorment.
·
Introducció:
 |
| A la part superior: sacarosa o sucre de taula, a l'esquerra: sacarina, a la dreta: mel. |
El sucre
de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i
una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre o de la remolatxa.
La fórmula que correspon a la sacarosa és: C12H22O11
La mel, és un fluid dolç i viscós produït per les abelles
i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la
secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de
melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors
de les que se'n recull el nèctar. La composició química és principalment una
barreja de dos sucres, glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%) i
també sacarosa (2%). Però es diferència del sucre de taula ja que la mel és un monosacàrid.
La sacarina s'obté mitjançant síntesi
química del toluè o d'altres derivats
del petroli. A causa de la gran potència edulcorant
de la sacarina, es
sol utilitzar en
dissolució aquosa. La forma més utilitzada
és la sal sòdica,
ja que en la forma àcida és molt poc soluble en aigua. La seua principal
funció és la d’edulcorant no calòric ja que és un edulcorant artificial però no
és un glúcid.
·
Material:
- Begudes endolcides amb 3 substàncies
diferents (mel, sucre de taula i sacarina) tenyides amb colorant groc.
- 5 tubs d’assaig
- Gradeta
- Pipetes amb bombes de succió o peres de tres vies
- Reactius de Fehling A i Fehling B
- HCl al 10%
- Olla amb aigua bullint
- Got de precipitats o recipient
- Placa d’inducció
- Pinces
·
Procediments:
Abans de realitzar aquesta pràctica, el dia 8/1/2013
ens vam informar de les propietats característiques de cadascuna de les
substàncies que havíem d’investigar i identificar. En la posterior sessió
(10/1/2013), vam començar a desenvolupar la pràctica:
1)
Posem 3 ml de cada beguda en un tub
d’assaig amb l’ajuda d’una pipeta i numerem cada tub.
2)
Afegim 1 ml de Fehling A i B a cada tub
d’assaig per a comprovar qui són glúcids reductors, és a dir, qui són
monosacàrids o disacàrids i també qui dona negatiu en aquesta prova.
3)
Calfem els tubs al bany María uns 30
segons i observem el que ocorre.
Data de continuació de la pràctica: 15/1/2013
4)
Una vegada hem reconegut un dels 3
edulcorants, el que ha donat positiu en el reconeixement de glúcids reductors,
i per tant és monosacàrid o disacàrid, per a poder diferenciar entre els dos
que ens queden, tornem a afegir 3 ml en dos tubs d’assaig de les dos mostres
que hi queden.
5)
Hi posem 10 gotes d'àcid clorhídric (HCl) per a comprovar
qui dels dos reacciona mitjançant una hidròlisi àcida.
6)
Col·loquem els 2 tubs al bany María
durant 5 minuts.
7)
Agafem un got de precipitats amb aigua
de l’aixeta i col·loquem els dos tubs durant 3 minuts.
8)
Tornem a afegir 3 ml de Fehling A i B
als tubs.
9)
Calfem de nou al bany María fins que
veiem quin dels dos reacciona.
10) Identifiquem
quina és l’última substància per descart.
·
Resultats:
En la primera fase d’investigar quina de les tres
substàncies és reductora o no, hi va donar positiu la beguda número 1 després d’estar 30 segons al bany María ja que
s’hi tornà de color taronja.
El dia 15/1/2013 vam continuar amb la pràctica però sols
amb les mostres 2 i 3 que eren les que ens quedaven per determinar. Quan vam
realitzar la hidròlisi àcida mitjançant les 10 gotes d'àcid clorhídric (HCl), el Fehling A i B i
l’aigua freda per a veure qui donava positiu, el tub d’assaig que reaccionà fou
el número 2.
I per últim, vam identificar l’última substància per descart,
ja que no hi va reaccionar amb cap prova que ens ajudés a reconèixer quina de
les tres substàncies era.
·
Conclusions:
Per tant, la substància número 1 és la mel,
ja que és la única que reacciona després de afegir-hi el Fehling A i el B.
Aquesta conclusió la podem determinar a partir del nostres coneixements
anteriors: La mel és un monosacàrid i per això hi dona positiu en aquesta prova
i apareix de color taronja.
El tub d’assaig número 2 correspon a la sacarosa.
Per què? Perquè en la prova de la capacitat reductora hi va donar negatiu ja
que no té carbonis lliures amb funcions aldehids o cetona i per tant no hi ha
poder reductor. Però no sols amb això ho vam poder reconèixer, sinó perquè al
realitzar la hidròlisi àcida (amb tots els processos que comporta) i col·locar
els dos tubs que quedaven (2 i 3) en aigua de l’aixeta, vam observar com l’únic
que reaccionà fou la substància número 2.
Per tant i per descart, la substància número 3
respon al nom de sacarina, l’única que no ha reaccionat amb cap procés
de determinació de glúcids anteriors degut a que no ho és.
·
Bibliografia:
També hem pogut traure les nostres pròpies conclusions a
partir de les pràctiques realitzades en anteriors ocasions.
