INVESTIGACIÓ 1: Identificació de la substància utilitzada per a endolcir tres mostres problema.

                                                                                  Data de plantejament: 8/1/2013

                                                                                   Data de realització: 10/1/2013

·         Objectiu:

Buscar informació, elaborar un pla de treball i realitzar una investigació per a identificar quina substància ha sigut utilitzada per a endolcir tres begudes tenyides amb colorant groc. D’aquestes, diferenciar entre sucre, mel i edulcorant artificial (o sacarina) mitjançant tècniques d’investigació de glúcids utilitzades anteriorment.

·         Introducció:

A la part superior: sacarosa o sucre de taula, a l'esquerra: sacarina, a la dreta: mel.

El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre o de la remolatxa. La fórmula que correspon a la sacarosa és: C₁₂H₂₂O₁₁

La mel, és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. La composició química és principalment una barreja de dos sucres, glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%) i també sacarosa (2%). Però es diferència del sucre de taula ja que la mel és un monosacàrid.

La sacarina s'obté mitjançant síntesi química del toluè o d'altres derivats del petroli. A causa de la gran potència edulcorant de la sacarina, es sol utilitzar en dissolució aquosa. La forma més utilitzada és la sal sòdica, ja que en la forma àcida és molt poc soluble en aigua. La seua principal funció és la d’edulcorant no calòric ja que és un edulcorant artificial però no és un glúcid.

·         Material:

- Begudes endolcides amb 3 substàncies diferents (mel, sucre de taula i sacarina) tenyides amb colorant groc.

- 5 tubs d’assaig

- Gradeta

- Pipetes amb bombes de succió o peres de tres vies

- Reactius de Fehling A i Fehling B

- HCl al 10%

- Olla amb aigua bullint

- Got de precipitats o recipient

- Placa d’inducció

- Pinces

·         Procediments:

Abans de realitzar aquesta pràctica, el dia 8/1/2013 ens vam informar de les propietats característiques de cadascuna de les substàncies que havíem d’investigar i identificar. En la posterior sessió (10/1/2013), vam començar a desenvolupar la pràctica:

1)      Posem 3 ml de cada beguda en un tub d’assaig amb l’ajuda d’una pipeta i numerem cada tub.

2)      Afegim 1 ml de Fehling A i B a cada tub d’assaig per a comprovar qui són glúcids reductors, és a dir, qui són monosacàrids o disacàrids i també qui dona negatiu en aquesta prova.

3)      Calfem els tubs al bany María uns 30 segons i observem el que ocorre.

                   Data de continuació de la pràctica: 15/1/2013

4)      Una vegada hem reconegut un dels 3 edulcorants, el que ha donat positiu en el reconeixement de glúcids reductors, i per tant és monosacàrid o disacàrid, per a poder diferenciar entre els dos que ens queden, tornem a afegir 3 ml en dos tubs d’assaig de les dos mostres que hi queden.

5)      Hi posem 10 gotes d'àcid clorhídric (HCl) per a comprovar qui dels dos reacciona mitjançant una hidròlisi àcida.

6)      Col·loquem els 2 tubs al bany María durant 5 minuts.

7)      Agafem un got de precipitats amb aigua de l’aixeta i col·loquem els dos tubs durant 3 minuts.

8)      Tornem a afegir 3 ml de Fehling A i B als tubs.

9)      Calfem de nou al bany María fins que veiem quin dels dos reacciona.

10)  Identifiquem quina és l’última substància per descart.

·         Resultats:

En la primera fase d’investigar quina de les tres substàncies és reductora o no, hi va donar positiu la beguda número 1  després d’estar 30 segons al bany María ja que s’hi tornà de color taronja.

El dia 15/1/2013 vam continuar amb la pràctica però sols amb les mostres 2 i 3 que eren les que ens quedaven per determinar. Quan vam realitzar la hidròlisi àcida mitjançant les 10 gotes d'àcid clorhídric (HCl), el Fehling A i B i l’aigua freda per a veure qui donava positiu, el tub d’assaig que reaccionà fou el número 2.

I per últim, vam identificar l’última substància per descart, ja que no hi va reaccionar amb cap prova que ens ajudés a reconèixer quina de les tres substàncies era.

·         Conclusions:

Per tant, la substància número 1 és la mel, ja que és la única que reacciona després de afegir-hi el Fehling A i el B. Aquesta conclusió la podem determinar a partir del nostres coneixements anteriors: La mel és un monosacàrid i per això hi dona positiu en aquesta prova i apareix de color taronja.

El tub d’assaig número 2 correspon a la sacarosa. Per què? Perquè en la prova de la capacitat reductora hi va donar negatiu ja que no té carbonis lliures amb funcions aldehids o cetona i per tant no hi ha poder reductor. Però no sols amb això ho vam poder reconèixer, sinó perquè al realitzar la hidròlisi àcida (amb tots els processos que comporta) i col·locar els dos tubs que quedaven (2 i 3) en aigua de l’aixeta, vam observar com l’únic que reaccionà fou la substància número 2.

Per tant i per descart, la substància número 3 respon al nom de sacarina, l’única que no ha reaccionat amb cap procés de determinació de glúcids anteriors degut a que no ho és.

·         Bibliografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sucre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel#Qualitats_nutritives

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sacarina 

També hem pogut traure les nostres pròpies conclusions a partir de les pràctiques realitzades en anteriors ocasions.