viernes, 8 de marzo de 2013

OBSERVACIÓ DE LES CÈL·LULES VEGETALS


  •        Objectius:

-          Observar i diferenciar les principals característiques de les cèl·lules vegetals.
-          Utilitzar correctament el microscopi.
-          Confeccionar correctament preparacions microscòpiques.
-          Utilitzar correctament les unitats emprades en microscòpia.

  •    Introducció:
PARTS D'UNA CÈL·LULA VEGETAL

Les característiques pròpies de les cèl·lules vegetals són les següents:


-
          A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part per un glúcid anomenat cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana.

-          En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d'aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi.
- En aquestes cèl·lules són característics orgànuls anomenats vacúols.

A més d'aquestes estructures, en aquesta pràctica observarem i estudiarem altres orgànuls cel·lulars amb funcions molt diferents i característiques:

- CLOROPLASTS: són els orgànuls que contenen clorofil·la i el lloc on té lloc la fotosíntesi.
- AMILOPLASTS: són els orgànuls que emmagatzemen midó.
- CROMOPLASTS: són els orgànuls que tenen pigments per a donar color.


A. OBSERVACIÓ DE L'EPIDERMIS DE LA CEBA:                        Data de realització: 29/1/2013

  •           Materials:
-          Portaobjectes

-          Cobreobjectes
-          Bisturí
-          Cristal·litzador i plataforma de tinció
-          Blau de metilè

-          Flascó rentador

-          Pinces

-          Bulb de ceba

-          Comptagotes

 - Microscopi òptic i càmera.


  •      Procediments:

      PART A:
1)      Tallem amb un bisturí i amb l’ajuda d’unes pinces una fina capa de la ceba. Les pinces ens ajuden a separar la part epitelial de la ceba.
2)      Col·loquem el teixit de ceba en un portaobjectes.
3)      Afegim una gota d’aigua a la mostra i fiquem el cobreobjectes.
4)      Una vegada preparada la mostra ja podem observar-la en el microscopi i fer la foto.

PART B:

1)      Preparem una altra mostra idèntica però en lloc de posar una gota d’aigua, afegim unes gotes de blau de metilè.
2)      Esperem 5 minuts fins que es seque la mostra.
3)      Hi afegim aigua amb el flascó rentador a la preparació, que es troba en un suport sota el cristal·litzador. D’aquesta manera evitem que el blau taque la taula o altres parts que no siga la ceba i l’aigua ajuda a limpiar les parts del portaobjectes que no han de ser observades pel microscopi.  Així, soles es tenyís l’epiteli de la ceba.

4)      Fiquem el número del grup en el portaobjectes i deixem lamostra en una safa per a continuar el pròxim dia.

                                                                                                Data de continuació: 31/1/2013
5)      Observem en el microscopi les mostres.

  • Resultats:
    (A)TEIXIT EPITELIAL CEBA AMB AIGUA 150x 


(B)TEIXIT EPITELIAL CEBA AMB BLAU DE METILÈ 100x
  •     Conclusions:
Com podem veure, la mostra tenyida amb el blau de metilè ens ajuda a observar millor algunes parts de les cèl·lules vegetals com és el nucli i la paret cel·lular (tot i que en aquesta fotografía no es poden diferenciar del tot bé ja que la mostra estava doblegada). En canvi, en la mostra de la gota d’aigua (part A) sols podem observar les parets cel·lulars que comparteixen les cèl·lules entre elles.

                                                                      Data de continuació de la pràctica: 12/2/2013
Aquest dia hem tornat a repetir la pràctica ja que l'última vegada va estar durant molt de temps tenyit i pot ser per aixó no es poden diferenciar be les estructures cel·lulars.

Els procediments realitzats són els mateixos, sols hi canvien (però no molt) els resultats i les conclusions.


  • Resultats:


EPITELI DE LA CEBA 100x

  • Conclusions:
     En aquesta fotografía si que es poden diferenciar més clarament el nucli i les parets cel·lulars.



B. OBSERVACIÓ DE  CROMOPLASTS EN LA TOMACA                                                                                        Data de realització: 14/2/2013

  • Material: 
- Tomaca


- Bisturí


- Portaobjectes 
- Cobreobjectes

- (Comptagotes si és necessari)
- Microscopi òptic digital
  • Procediments:
1) Rasquem amb el bisturí el mesocarp de la tomaca per tal de traure una pasta que és la que observarem.
2) Col·loquem aquesta pasta en un portaobjectes i la tapem amb un cobreobjectes.
3) Observem la mostra en el microscopi.

  • Resultats:

CROMOPLAST TOMACA 100x
  • Conclusions:
El mesocarp esmentat anteriormet és la zona tendra de la tomaca on es troben els cromoplast. Aquests organismes donen el color rogenc característic de la tomaca tot i que no es poden observar en la imatge.


C. OBSERVACIÓ D'AMILOPLASTS DE LA CREÏLLA     Data de realització: 19/2/2013

  • Materials:
- Creïlla

- Bisturí

- Cobreobjectes 
- Portaobjectes
- Microscopi òtpic digital
- Lugol

- Cristal·litzador i plataforma de tinció
- Flascó rentador


  • Procediments:
PART A:
Els procedimets d'aquesta pràctica són els mateixos que la pràctica anterior ''Observació dels cromoplasts de tomata''
                                                                                            
                                                                                       Data de continuació de la pràctica: 21/2/2013
PART B:
Aquest dia, hem afegit a la mostra abans de tapar-la amb el cobreobjectes unes gotes de lugol. Per a la tinció hem utilitzat un cristal·litzador i la plataforma on reposarà el portaobjectes desprès de ser llavat amb l'aigua del flascó rentador.

  • Resultats:
PART A:
AMILOPLASTS DE CREÏLLA 100x
PART B:
AMILOPLASTS DE CREÏLLA AMB LUGOL 400x


  • Conclusions:
És en la fotografía on estan tenyits amb lugol els amiloplasts on es poden reconèixer millor aquests orgànuls.
Podem aplegar a eixa conclusió perquè el lugol és un reactiu que s'utilitza per a evidenciar la presència de midó i els amiloplasts són una font d'emmagatzemament d'aquest polisacàrid.


D. OBSERVACIÓ D'ORGANISMES DEL PATI.       Data de realització: 26/2/2013 (A) i 5/3/2013 (B)


  • Materials:
- Microscopi òptic digital
- Bisturí

- Pinces

- Comptagotes
- Portaobjectes i cobreobjectes


- Insectes
- Pètal de flor violeta
- Glicerina

- Recipient per a guardar les mostres que es continuaràn a la pròxima setmana


  • Procediment:
PART A:

1) Baixem al pati en busca de materials que es puguen observar i extraure conclusions al microscopi digital.
2) El primer dia de la pràctica trobem dos insectes que es trobava dins d'una flor. El col·loquem amb l'ajuda de les pinces en un portaobjectes i hi posem una gota de glicerina per a que es fixe i així observar-lo millor.
3) Observem les mostres en el microscopi òptic digital.

PART B:

1) Tallem amb el bisturí un tros d'un pètal violeta.
2) El posem en un porta objectes amb una gota d'aigua i el tapem amb un cobreobjectes.
3) Observem el que veiem i extraem conclusions.


  • Resultats:
PART A:
INSECTE 40x

INSECTE 100x


PART B:

PÈTAL 100x

  • Conclusions
En el primer insecte s'observa completament tot el cos i hem utilitzat un augment menor ja que el major no s'ajustava i no es podia observar bé. Mentre que el segon insecte si que podem observar l'insecte del tòrax cap a dalt. Veiem les dos antenes que té davant dels ulls i les 6 potes de les quals disposa.

Respecte el pètal, podem observar que les cèl·lules no són polièdriques com les cèl·lules vegetals que estudiem. Aquestes cèl·lules són redonetes i es pot vore com el pigment no està repartit de manera uniforme o equitativament.


  • BIBLIOGRAFÍA
Tota la informació d'aquestes pràctiques l'hem extret de les explicacions del professor a classe.
Excepte l'introducció, que és de la següent pàgina web:
http://www.xtec.cat/~jgurrera/vegetal.htm




EL MICROSCOPI: MANEIG I OBSERVACIÓ


        ·        Objectius:                                                                         Data de realització: 24/1/2013

-          Conèixer les parts del microscopi òptic i digital i saber utilitzar-ho.
-          Observar preparacions microscòpiques senzilles i extraure’n conclusions.

  •           Introducció:


Diferents parts del microscopi.

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per observar, fent perceptible allò que no es veu a ull nu.
El tipus més comú de microscopi i el primer que es va inventar és el microscopi òptic. Es tracta d'un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracció. Per superar les limitacions del microscopi òptic convencional s'han ideat nombroses tècniques de microscòpia addicionals, com la microscòpia de fluorescència, la microscòpia de contrast de fase o la microscòpia confocal, entre altres.


v  Parts d’un microscopi:
Lent ocular: És on col·loca l'ull l'observador. Aquesta lent augmenta entre 10 a 15 vegades la mida de la imatge.
Canó: Tub llarg de metall buit l'interior és negre. Proporciona suport al lent ocular i lents objectius
Lents objectius: Grup de lents de 2 o3 ubicats al revòlver.
Revòlver: Sistema que conté els lents objectius i que pot girar, permetent l'intercanvi d'aquests lents.
Caragol macromètric: Perilla de grans dimensions, que al girar permet apropar o allunyar l'objecte que s'està observant.
Caragol micromètric: Permet afinar la imatge, enfocant i fent-la més clara.
Platina: Plataforma proveïda de pinces, on es col·loca l'objecte o preparació.
Diafragma: Regula la quantitat de llum que passa a través de l'objecte en observació.
Condensador: Concentra el Fes lluminós en la preparació o objecte.
Font lluminosa: reflecteix la llum cap a la platina.



  •         Material:



-          Pèl



-          Pelussa

-          Un poc de paper

-          Comptagotes
-          Portaobjectes
-          Cobreobjectes

-          Microscopi òptic digital, òptic normal i càmera (tots de la marca OPTIKA)



  •            Procediments:                                                                                              

Procedim a observar tres mostres diferents al microscopi. Per a les tres seguim els mateixos passos:
1)      Posem en un portaobjectes una petita part de la mostra que anem a observar.
2)      Afegim una gota sota la mostra.
3)      Col·loquem un cobreobjectes pressionant la mostra per tal que queden el número mínim de bombolles d’aire.
4)  Ho observem al microscopi òptic digital i fem una foto.
Primer observarem un trosset de paper, a continuació un pèl i per últim un poc de pelussa. 


  •             Resultats:
PÈL 100x

PELUSSA 40x

PAPER 40x


  •     Conclusions:


Després de documentar-nos, podem traure les següents conclusions de les mostres anteriors:

-          Pèl:
Neix dins de la pell, on hi ha un fol·licle. Es nodreix del corrent sanguini a traves dels vasos capil·lars que alimenten el bulb.
Si es veu un pèl al microscopi seva estructura s'assembla als cables dels ponts penjants, retorçuts entre si.
Curiosament, la major part dels cabells és mort. El 95 per cent d'aquest element és la queratina. Les cèl·lules vives es troben a la part profunda. A poc a poc emigren a l'exterior i creixen fins que deixen de rebre sang. El que no deixa de passar pel cabell és el greix produït per la glàndula sebàcia, que s'encarrega de lubricar.

-          Pelussa:
Entre les fibres de pelussa podem apreciar uns fils de diferents colors. Aquestes fils, probablement apareguin de la roba.

-          Paper:
En l’observació del paper hem observat unes fibres. El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, cols, Colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per a l’ús que està destinat.
La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).





  •     Bibliografia: