OBSERVACIÓ DE LES CÈL·LULES VEGETALS

•        Objectius:

-          Observar i diferenciar les principals característiques de les cèl·lules vegetals.

-          Utilitzar correctament el microscopi.

-          Confeccionar correctament preparacions microscòpiques.

-          Utilitzar correctament les unitats emprades en microscòpia.

•    Introducció:

PARTS D'UNA CÈL·LULA VEGETAL

Les característiques pròpies de les cèl·lules vegetals són les següents:

-          A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular. La paret cel·lular és formada en gran part per un glúcid anomenat cel·lulosa. La cel·lulosa serveix de protecció a la cèl·lula i li dóna forma. La planta aconsegueix el suport gràcies a la paret cel·lular de les seves cèl·lules. La cel·lulosa la trobem en la nostra vida quotidiana.

-          En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d'aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi.

- En aquestes cèl·lules són característics orgànuls anomenats vacúols.

A més d'aquestes estructures, en aquesta pràctica observarem i estudiarem altres orgànuls cel·lulars amb funcions molt diferents i característiques:

- CLOROPLASTS: són els orgànuls que contenen clorofil·la i el lloc on té lloc la fotosíntesi.

- AMILOPLASTS: són els orgànuls que emmagatzemen midó.

- CROMOPLASTS: són els orgànuls que tenen pigments per a donar color.

A. OBSERVACIÓ DE L'EPIDERMIS DE LA CEBA:                        Data de realització: 29/1/2013

•           Materials:

-          Portaobjectes

-          Cobreobjectes

-          Bisturí

-          Cristal·litzador i plataforma de tinció

-          Blau de metilè

-          Flascó rentador

-          Pinces

-          Bulb de ceba

-          Comptagotes

 - Microscopi òptic i càmera.

•      Procediments:

      PART A:

1)      Tallem amb un bisturí i amb l’ajuda d’unes pinces una fina capa de la ceba. Les pinces ens ajuden a separar la part epitelial de la ceba.

2)      Col·loquem el teixit de ceba en un portaobjectes.

3)      Afegim una gota d’aigua a la mostra i fiquem el cobreobjectes.

4)      Una vegada preparada la mostra ja podem observar-la en el microscopi i fer la foto.

PART B:

1)      Preparem una altra mostra idèntica però en lloc de posar una gota d’aigua, afegim unes gotes de blau de metilè.

2)      Esperem 5 minuts fins que es seque la mostra.

3)      Hi afegim aigua amb el flascó rentador a la preparació, que es troba en un suport sota el cristal·litzador. D’aquesta manera evitem que el blau taque la taula o altres parts que no siga la ceba i l’aigua ajuda a limpiar les parts del portaobjectes que no han de ser observades pel microscopi.  Així, soles es tenyís l’epiteli de la ceba.

4)      Fiquem el número del grup en el portaobjectes i deixem lamostra en una safa per a continuar el pròxim dia.

                                                                                                Data de continuació: 31/1/2013

5)      Observem en el microscopi les mostres.

• Resultats:
  

  

  (A)TEIXIT EPITELIAL CEBA AMB AIGUA 150x 

  
  

(B)TEIXIT EPITELIAL CEBA AMB BLAU DE METILÈ 100x

•     Conclusions:

Com podem veure, la mostra tenyida amb el blau de metilè ens ajuda a observar millor algunes parts de les cèl·lules vegetals com és el nucli i la paret cel·lular (tot i que en aquesta fotografía no es poden diferenciar del tot bé ja que la mostra estava doblegada). En canvi, en la mostra de la gota d’aigua (part A) sols podem observar les parets cel·lulars que comparteixen les cèl·lules entre elles.

                                                                      Data de continuació de la pràctica: 12/2/2013

Aquest dia hem tornat a repetir la pràctica ja que l'última vegada va estar durant molt de temps tenyit i pot ser per aixó no es poden diferenciar be les estructures cel·lulars.

Els procediments realitzats són els mateixos, sols hi canvien (però no molt) els resultats i les conclusions.

• Resultats:

EPITELI DE LA CEBA 100x

• Conclusions:

     En aquesta fotografía si que es poden diferenciar més clarament el nucli i les parets cel·lulars.

B. OBSERVACIÓ DE  CROMOPLASTS EN LA TOMACA                                                                                        Data de realització: 14/2/2013

• Material: 

- Tomaca

- Bisturí

- Portaobjectes 

- Cobreobjectes

- (Comptagotes si és necessari)

- Microscopi òptic digital

• Procediments:

1) Rasquem amb el bisturí el mesocarp de la tomaca per tal de traure una pasta que és la que observarem.

2) Col·loquem aquesta pasta en un portaobjectes i la tapem amb un cobreobjectes.

3) Observem la mostra en el microscopi.

• Resultats:

CROMOPLAST TOMACA 100x

• Conclusions:

El mesocarp esmentat anteriormet és la zona tendra de la tomaca on es troben els cromoplast. Aquests organismes donen el color rogenc característic de la tomaca tot i que no es poden observar en la imatge.

C. OBSERVACIÓ D'AMILOPLASTS DE LA CREÏLLA     Data de realització: 19/2/2013

• Materials:

- Creïlla

- Bisturí

- Cobreobjectes 

- Portaobjectes

- Microscopi òtpic digital

- Lugol

- Cristal·litzador i plataforma de tinció

- Flascó rentador

• Procediments:

PART A:

Els procedimets d'aquesta pràctica són els mateixos que la pràctica anterior ''Observació dels cromoplasts de tomata''

                                                                                            

                                                                                       Data de continuació de la pràctica: 21/2/2013

PART B:

Aquest dia, hem afegit a la mostra abans de tapar-la amb el cobreobjectes unes gotes de lugol. Per a la tinció hem utilitzat un cristal·litzador i la plataforma on reposarà el portaobjectes desprès de ser llavat amb l'aigua del flascó rentador.

• Resultats:

PART A:

AMILOPLASTS DE CREÏLLA 100x

PART B:

AMILOPLASTS DE CREÏLLA AMB LUGOL 400x

• Conclusions:

És en la fotografía on estan tenyits amb lugol els amiloplasts on es poden reconèixer millor aquests orgànuls.
Podem aplegar a eixa conclusió perquè el lugol és un reactiu que s'utilitza per a evidenciar la presència de midó i els amiloplasts són una font d'emmagatzemament d'aquest polisacàrid.


D. OBSERVACIÓ D'ORGANISMES DEL PATI.       Data de realització: 26/2/2013 (A) i 5/3/2013 (B)

• Materials:

- Microscopi òptic digital
- Bisturí

- Pinces

- Comptagotes
- Portaobjectes i cobreobjectes

- Insectes
- Pètal de flor violeta
- Glicerina

- Recipient per a guardar les mostres que es continuaràn a la pròxima setmana

• Procediment:

PART A:

1) Baixem al pati en busca de materials que es puguen observar i extraure conclusions al microscopi digital.
2) El primer dia de la pràctica trobem dos insectes que es trobava dins d'una flor. El col·loquem amb l'ajuda de les pinces en un portaobjectes i hi posem una gota de glicerina per a que es fixe i així observar-lo millor.
3) Observem les mostres en el microscopi òptic digital.

PART B:

1) Tallem amb el bisturí un tros d'un pètal violeta.
2) El posem en un porta objectes amb una gota d'aigua i el tapem amb un cobreobjectes.
3) Observem el que veiem i extraem conclusions.

• Resultats:

PART A:

INSECTE 40x

INSECTE 100x

PART B:

PÈTAL 100x

• Conclusions

En el primer insecte s'observa completament tot el cos i hem utilitzat un augment menor ja que el major no s'ajustava i no es podia observar bé. Mentre que el segon insecte si que podem observar l'insecte del tòrax cap a dalt. Veiem les dos antenes que té davant dels ulls i les 6 potes de les quals disposa.

Respecte el pètal, podem observar que les cèl·lules no són polièdriques com les cèl·lules vegetals que estudiem. Aquestes cèl·lules són redonetes i es pot vore com el pigment no està repartit de manera uniforme o equitativament.

• BIBLIOGRAFÍA

Tota la informació d'aquestes pràctiques l'hem extret de les explicacions del professor a classe.

Excepte l'introducció, que és de la següent pàgina web:

http://www.xtec.cat/~jgurrera/vegetal.htm

EL MICROSCOPI: MANEIG I OBSERVACIÓ

        ·        Objectius:                                                                         Data de realització: 24/1/2013

-          Conèixer les parts del microscopi òptic i digital i saber utilitzar-ho.

-          Observar preparacions microscòpiques senzilles i extraure’n conclusions.

•           Introducció:

Diferents parts del microscopi.

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per observar, fent perceptible allò que no es veu a ull nu.

El tipus més comú de microscopi i el primer que es va inventar és el microscopi òptic. Es tracta d'un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracció. Per superar les limitacions del microscopi òptic convencional s'han ideat nombroses tècniques de microscòpia addicionals, com la microscòpia de fluorescència, la microscòpia de contrast de fase o la microscòpia confocal, entre altres.

v  Parts d’un microscopi:

Lent ocular: És on col·loca l'ull l'observador. Aquesta lent augmenta entre 10 a 15 vegades la mida de la imatge.

Canó: Tub llarg de metall buit l'interior és negre. Proporciona suport al lent ocular i lents objectius

Lents objectius: Grup de lents de 2 o3 ubicats al revòlver.

Revòlver: Sistema que conté els lents objectius i que pot girar, permetent l'intercanvi d'aquests lents.

Caragol macromètric: Perilla de grans dimensions, que al girar permet apropar o allunyar l'objecte que s'està observant.

Caragol micromètric: Permet afinar la imatge, enfocant i fent-la més clara.

Platina: Plataforma proveïda de pinces, on es col·loca l'objecte o preparació.

Diafragma: Regula la quantitat de llum que passa a través de l'objecte en observació.

Condensador: Concentra el Fes lluminós en la preparació o objecte.

Font lluminosa: reflecteix la llum cap a la platina.

•         Material:

-          Pèl

-          Pelussa

-          Un poc de paper

-          Comptagotes

-          Portaobjectes

-          Cobreobjectes

-          Microscopi òptic digital, òptic normal i càmera (tots de la marca OPTIKA)

•            Procediments:                                                                                              

Procedim a observar tres mostres diferents al microscopi. Per a les tres seguim els mateixos passos:

1)      Posem en un portaobjectes una petita part de la mostra que anem a observar.

2)      Afegim una gota sota la mostra.

3)      Col·loquem un cobreobjectes pressionant la mostra per tal que queden el número mínim de bombolles d’aire.

4)  Ho observem al microscopi òptic digital i fem una foto.

Primer observarem un trosset de paper, a continuació un pèl i per últim un poc de pelussa. 

•             Resultats:

PÈL 100x

PELUSSA 40x

PAPER 40x

•     Conclusions:

Després de documentar-nos, podem traure les següents conclusions de les mostres anteriors:

-          Pèl:

Neix dins de la pell, on hi ha un fol·licle. Es nodreix del corrent sanguini a traves dels vasos capil·lars que alimenten el bulb.

Si es veu un pèl al microscopi seva estructura s'assembla als cables dels ponts penjants, retorçuts entre si.

Curiosament, la major part dels cabells és mort. El 95 per cent d'aquest element és la queratina. Les cèl·lules vives es troben a la part profunda. A poc a poc emigren a l'exterior i creixen fins que deixen de rebre sang. El que no deixa de passar pel cabell és el greix produït per la glàndula sebàcia, que s'encarrega de lubricar.

-          Pelussa:

Entre les fibres de pelussa podem apreciar uns fils de diferents colors. Aquestes fils, probablement apareguin de la roba.

-          Paper:

En l’observació del paper hem observat unes fibres. El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, cols, Colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per a l’ús que està destinat.

La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).

•     Bibliografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Microscopi

http://www.monografias.com/trabajos16/microscopio/microscopio.shtml

http://www.dmedicina.com/vida-sana/actualidad/como-es-el-pelo

INVESTIGACIÓ 1: Identificació de la substància utilitzada per a endolcir tres mostres problema.

                                                                                  Data de plantejament: 8/1/2013

                                                                                   Data de realització: 10/1/2013

·         Objectiu:

Buscar informació, elaborar un pla de treball i realitzar una investigació per a identificar quina substància ha sigut utilitzada per a endolcir tres begudes tenyides amb colorant groc. D’aquestes, diferenciar entre sucre, mel i edulcorant artificial (o sacarina) mitjançant tècniques d’investigació de glúcids utilitzades anteriorment.

·         Introducció:

A la part superior: sacarosa o sucre de taula, a l'esquerra: sacarina, a la dreta: mel.

El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre o de la remolatxa. La fórmula que correspon a la sacarosa és: C₁₂H₂₂O₁₁

La mel, és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. La composició química és principalment una barreja de dos sucres, glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%) i també sacarosa (2%). Però es diferència del sucre de taula ja que la mel és un monosacàrid.

La sacarina s'obté mitjançant síntesi química del toluè o d'altres derivats del petroli. A causa de la gran potència edulcorant de la sacarina, es sol utilitzar en dissolució aquosa. La forma més utilitzada és la sal sòdica, ja que en la forma àcida és molt poc soluble en aigua. La seua principal funció és la d’edulcorant no calòric ja que és un edulcorant artificial però no és un glúcid.

·         Material:

- Begudes endolcides amb 3 substàncies diferents (mel, sucre de taula i sacarina) tenyides amb colorant groc.

- 5 tubs d’assaig

- Gradeta

- Pipetes amb bombes de succió o peres de tres vies

- Reactius de Fehling A i Fehling B

- HCl al 10%

- Olla amb aigua bullint

- Got de precipitats o recipient

- Placa d’inducció

- Pinces

·         Procediments:

Abans de realitzar aquesta pràctica, el dia 8/1/2013 ens vam informar de les propietats característiques de cadascuna de les substàncies que havíem d’investigar i identificar. En la posterior sessió (10/1/2013), vam començar a desenvolupar la pràctica:

1)      Posem 3 ml de cada beguda en un tub d’assaig amb l’ajuda d’una pipeta i numerem cada tub.

2)      Afegim 1 ml de Fehling A i B a cada tub d’assaig per a comprovar qui són glúcids reductors, és a dir, qui són monosacàrids o disacàrids i també qui dona negatiu en aquesta prova.

3)      Calfem els tubs al bany María uns 30 segons i observem el que ocorre.

                   Data de continuació de la pràctica: 15/1/2013

4)      Una vegada hem reconegut un dels 3 edulcorants, el que ha donat positiu en el reconeixement de glúcids reductors, i per tant és monosacàrid o disacàrid, per a poder diferenciar entre els dos que ens queden, tornem a afegir 3 ml en dos tubs d’assaig de les dos mostres que hi queden.

5)      Hi posem 10 gotes d'àcid clorhídric (HCl) per a comprovar qui dels dos reacciona mitjançant una hidròlisi àcida.

6)      Col·loquem els 2 tubs al bany María durant 5 minuts.

7)      Agafem un got de precipitats amb aigua de l’aixeta i col·loquem els dos tubs durant 3 minuts.

8)      Tornem a afegir 3 ml de Fehling A i B als tubs.

9)      Calfem de nou al bany María fins que veiem quin dels dos reacciona.

10)  Identifiquem quina és l’última substància per descart.

·         Resultats:

En la primera fase d’investigar quina de les tres substàncies és reductora o no, hi va donar positiu la beguda número 1  després d’estar 30 segons al bany María ja que s’hi tornà de color taronja.

El dia 15/1/2013 vam continuar amb la pràctica però sols amb les mostres 2 i 3 que eren les que ens quedaven per determinar. Quan vam realitzar la hidròlisi àcida mitjançant les 10 gotes d'àcid clorhídric (HCl), el Fehling A i B i l’aigua freda per a veure qui donava positiu, el tub d’assaig que reaccionà fou el número 2.

I per últim, vam identificar l’última substància per descart, ja que no hi va reaccionar amb cap prova que ens ajudés a reconèixer quina de les tres substàncies era.

·         Conclusions:

Per tant, la substància número 1 és la mel, ja que és la única que reacciona després de afegir-hi el Fehling A i el B. Aquesta conclusió la podem determinar a partir del nostres coneixements anteriors: La mel és un monosacàrid i per això hi dona positiu en aquesta prova i apareix de color taronja.

El tub d’assaig número 2 correspon a la sacarosa. Per què? Perquè en la prova de la capacitat reductora hi va donar negatiu ja que no té carbonis lliures amb funcions aldehids o cetona i per tant no hi ha poder reductor. Però no sols amb això ho vam poder reconèixer, sinó perquè al realitzar la hidròlisi àcida (amb tots els processos que comporta) i col·locar els dos tubs que quedaven (2 i 3) en aigua de l’aixeta, vam observar com l’únic que reaccionà fou la substància número 2.

Per tant i per descart, la substància número 3 respon al nom de sacarina, l’única que no ha reaccionat amb cap procés de determinació de glúcids anteriors degut a que no ho és.

·         Bibliografia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sucre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mel#Qualitats_nutritives

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sacarina 

També hem pogut traure les nostres pròpies conclusions a partir de les pràctiques realitzades en anteriors ocasions.